Repte 4: Compartir el disseny
Resum de la recerca etnogràfica:
En l’activitat anterior vaig realitzar un estudi etnogràfic de la comunitat de pacients del centre de dia d’Uphill, un centre terapèutic destinat al tractament de les addiccions. Tractant-se d’un grup de suport on els seus membres comparteixen l’objectiu de superar una malaltia mental i reconstruir les seves vides, vaig centrar gran part del treball de camp en l’observació de les seves relacions socials, els vincles emocionals i les dinàmiques de grup. Aquest procés em va permetre identificar diverses necessitats i problemàtiques presents en el seu dia a dia, que han servit com a punt de partida per desenvolupar una proposta de disseny que pugui millorar l’experiència dins la comunitat i complementar les eines terapèutiques de les quals ja disposen.
Per a començar a esbossar una bona proposta de disseny vaig fer un anàlisis de les problemàtiques i necessitats que vaig detectar durant la recerca etnogràfica, a més de preguntar directament al grup quins aspectes es podrien millorar. Desques d’això vaig destacar les més rellevants, les quals van ser les següents:
- Falta de varietat en activitats lúdiques terapèutiques.
- Dificultat per expressar i identificar emocions.
- Necessitat de reforçar l’autoestima i la confiança personal.
- Necessitat de canals d’expressió alternatius a la comunicació verbal.
- Necessitat de mantenir la motivació durant les fases més llargues del tractament.
Proposta:
La meva proposta és la d’incorporar un taller d’artteràpia com a nova eina terapèutica.
L’artteràpia és una disciplina terapèutica que utilitza la creació artística com a eina per afavorir l’expressió emocional, l’autoconeixement i el benestar psicològic. A través de diferents activitats creatives, com el dibuix, la pintura o el collage, les persones poden expressar sentiments, pensaments i experiències que sovint resulten difícils de comunicar mitjançant les paraules.
Aquesta proposta podria resultar eficient per a millorar les principals problemàtiques expressades pels membres de la comunitat, especialment la dificultat per identificar i comunicar emocions, així com la necessitat d’incorporar noves activitats terapèutiques dins la rutina del centre. A més, l’artteràpia encaixa amb els valors del tractament, ja que fomenta la reflexió personal, l’autoconeixement i el suport mutu entre els participants. Mitjançant un espai segur de creativitat i expressió, els pacients poden explorar aspectes de la seva experiència vital i del seu procés de recuperació d’una manera diferent de la que ofereixen les teràpies convencionals, complementant així les eines terapèutiques ja existents al centre.
Prototip de sessió d’artteràpia centrada en pacients addictes:
Per portar aquesta proposta a la pràctica he dissenyat diverses sessions d’artteràpia adaptades a les necessitats emocionals i terapèutiques dels pacients del centre de dia. La proposta combina recursos propis de l’artteràpia amb eines i conceptes que ja formen part del tractament de les addicions, de manera que les activitats resultin familiars, útils i coherents amb el procés de rehabilitació que segueixen els participants.
Un exemple és la sessió d’artteràpia basada en les anomenades fotos negres. La foto negra és una eina terapèutica àmpliament utilitzada en els centres de tractament d’addiccions i consisteix a recordar i compartir episodis especialment dolorosos o significatius viscuts durant l’etapa de consum. L’objectiu és ajudar el pacient a prendre consciència de les conseqüències de l’addicció i recordar el motiu pel qual ha decidit iniciar el procés de recuperació.
En aquesta proposta he volgut traslladar aquesta eina de l’espai de teràpia grupal al llenguatge artístic. Així, cada pacient representaria una de les seves fotos negres mitjançant una il·lustració realitzada amb tinta xinesa, un material que permet treballar visualment conceptes com la foscor, la taca o la intensitat emocional. Un cop finalitzades les obres, els participants compartirien el significat de les seves creacions amb la resta del grup, generant un espai de reflexió, expressió emocional i suport mutu. Aquest exercici permetria abordar experiències difícils des d’una perspectiva diferent, complementant el treball terapèutic que ja es realitza al centre.
He procurat que la durada i la freqüència de les sessions sigui compatible amb la rutina dels pacients, situant-les en una franja del seu horari ja destinada a aquest tipus de tallers.
Presentació a la comunitat:
La proposta serà presentada a la comunitat en forma d’una sessió de mostra perquè els pacients puguin experimentar de primera mà el taller, valorar com s’hi han sentit i aportar el seu “feedback”. D’aquesta manera, la proposta podrà adaptar-se millor a les seves necessitats i incorporar les seves opinions abans d’una possible implementació més continuada dins la rutina del centre.
Per a acabar de completar aquest apartat he dissenyat un cartell que anuncia aquesta sessió d’artteràpia pilot. Aquest cartell es situarà a la sala polivalent del centre perquè els pacients puguin estar informats del taller.
18
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.